Evolució dels contes

Per concloure amb el nostre blog sobre la diferència entre els contes tradicionals, i els contes més actuals dirigits als més petits, un cop ens hem endinsat en el tema, llegit i après sobre aquest, finalitzarem amb una petita reflexió. Com hem pogut veure, dins la literatura dels contes per infants, sempre hi ha hagut llibres molt sexistes, ja que l'home sempre era qui rescatava a la princesa dèbil i innocent. El personatge masculí sempre era representat com un personatge fort i valent, i en canvi el personatge femení es representa com una noia sense pròpia voluntat per prendre decisions sobre la seva vida, i tampoc sabia cuidar-se sola, sempre necessitava un home al seu costat per ser feliç i sobreviure. Tot i això, després de fer alguna recerca, hem pogut veure que molts dels contes tradicionals com ara la caputxeta vermella, a estat versionada amb una visió una mica més feminista i igualitària, sense plasmar a la dona com un objecte, i si més no, tampoc fent que l'home es

Una noia es perd al bosc i un colom l’ajuda a proveir-se de tot allò que necessita, fent-la acudir a un arbre que resulta tenir tot el que li manca. Finalment, com a favor a canvi li demana que li porti un anell que té una bruixa. Resulta que amb aquesta acció, trenca l’encanteri que queia sobre un príncep convertit en l’arbre i a estones, el colom que la guiava.  Examinant el contingut de la història, se’ns presenta en primer lloc una noia com a protagonista, i una bruixa-vella com a secundària, mentre que el co-protagonista és el colom-arbre-príncep. La noia és dèbil i desvalguda, necessitant permanentment l’assistència del colom i de l’arbre per resoldre les seves necessitats, i obedient, acatant instruccions del colom sense qüestionar. Ell en canvi, resulta ser resolutiu, efectiu i enginyós. El personatge de la vella-bruixa es presenta com una dona lletja i malèvola, que exerceix el mal cap als altres amb un paper poc actiu al llarg de la trama. Aquesta, és conduïda exclusivament

La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarronada i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a casa l'àvia, amaga l’àvia a l’armari. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i intenta menjar-se la Caputxeta, però arriben uns caçadors i la salven, fent sortir l’àvia de l’armari. Si fem un anàlisi dels continguts del conte en relació al tractament de la qüestió del gènere, ens fixem en primer terme en el sexe dels personatges i el paper que tenen a la història. La protagonista és femenina, La Caputxeta, compartint espai amb el Llop, personatge animal humanitzat amb el sexe masculí, i amb la mare i l’àvia com a secundàries femenines, i els caçadors masculins. En aquest cas doncs, la xi

És de Ian Falconer, pintor i il·lustrador nord-americà, publicat per l’editorial Andana al 2013, en català. La protagonista de la història és l'Olivia, una porqueta valenta, decidida i descarada, que s’embarca en una recerca de la identitat. L'Olivia està cansada que totes les seves amigues vulguin ser princeses, i a més a més, princeses roses. No entén que tots vulguin ser iguals. Ella no sap què vol ser quan sigui gran, potser infermera o reportera, però té claríssim que no vol ser princesa. L'Olivia és simpàtica, divertida i esbojarrada, té molta personalitat, i és molt trapella. L’estètica del conte és molt original, amb unes il·lustracions força minimalistes però molt expressives. Si analitzem com s’aborda la qüestió del gènere, cal assenyalar en primer lloc que es tracta d’una protagonista femenina, sobre la que gira tota la trama. Com a personatges secundaris femenins apareixen la mare, la mestra i companyes de l’escola, i com a personatges masculins hi ha el pare,

Per poder analitzar els contes, hem de tenir en compte una sèrie de factors. Des del nostre punt de vista, aquests factors són els següents: PERSONATGES Qui protagonitza la historia. Personatges secundaris. Nº personatges masculins i femenins. Qui resol la problemàtica. Qui salva a qui. REFERÈNCIES SOCIALS DELS PERSONATGES Rols, protagonistes, Ocupacions, protagonistes, Relacions familiars. Característiques destacades dels personatges principals. Somnis i aspiracions. TASQUES I ACTIVITATS QUE REALITZEN ELS PERSONATGES Qui té cura de les tasques domèstiques. Qui té cura de les persones dependents. Treball fora de casa. Quines activitats (oci, cura d'un mateix, estudis,...) porten a terme. Quins objectes fan servir. EMOCIONS DELS PERSONATGES Com es relacionen amb la por. Lloc que ocupa l'amor. Valentia Passivitat/Iniciativa. Tristesa, Gelosia, Seguretat, Alegria, Agressivitat. Expressió dels sentiments/emocions. Curiositat. SEXISME AL LLENGUATGE (escrit/visual)