Reflexió Personal

Per concloure amb el nostre blog sobre la diferència entre els contes tradicionals, i els contes més actuals dirigits als més petits, un cop ens hem endinsat en el tema, llegit i après sobre aquest, finalitzarem amb una petita reflexió.

Com hem pogut veure, dins la literatura dels contes per infants, sempre hi ha hagut llibres molt sexistes, ja que l'home sempre era qui rescatava a la princesa dèbil i innocent. El personatge masculí sempre era representat com un personatge fort i valent, i en canvi el personatge femení es representa com una noia sense pròpia voluntat per prendre decisions sobre la seva vida, i tampoc sabia cuidar-se sola, sempre necessitava un home al seu costat per ser feliç i sobreviure. Tot i això, després de fer alguna recerca, hem pogut veure que molts dels contes tradicionals com ara la caputxeta vermella, a estat versionada amb una visió una mica més feminista i igualitària, sense plasmar a la dona com un objecte, i si més no, tampoc fent que l'home es veiés com un personatge superior.

Tanmateix, en el nostre treball, hem après a analitzar un conte infantil, per poder saber si és sexista o igualitari. Per analitzar-los, és necessari la formulació d'una sèrie de preguntes com: qui salva a qui?, qui s'ocupa de les tasques domèstiques dins del conte?, com relacionen les diferents emocions amb els personatges?, etc. Amb aquest mètode, hem vist que si analitzem molts dels contes que llegeixen els nostres petits, o que nosaltres mateixos hem llegit en la nostra infantesa, veiem que la gran majoria són masclistes i sexistes.

En definitiva, amb aquest treball ens hem adonat que encara vivim en una societat molt marcada pel patriarcat, de fet, es pot comprovar en coses tan simples com un conte per un nen petit, on marquen a l'home sempre per sobre de la dona. Per sort, tenim esperança que aquesta conducta, com hem pogut copsar que ha anat fent fins ara, seguirà canviant i evolucionant amb el pas del temps.