2. L'Olivia i les princeses (2014)

És de Ian Falconer, pintor i il·lustrador nord-americà, publicat per l’editorial Andana al 2013, en català. La protagonista de la història és l'Olivia, una porqueta valenta, decidida i descarada, que s’embarca en una recerca de la identitat. L'Olivia està cansada que totes les seves amigues vulguin ser princeses, i a més a més, princeses roses. No entén que tots vulguin ser iguals. Ella no sap què vol ser quan sigui gran, potser infermera o reportera, però té claríssim que no vol ser princesa. L'Olivia és simpàtica, divertida i esbojarrada, té molta personalitat, i és molt trapella. L’estètica del conte és molt original, amb unes il·lustracions força minimalistes però molt expressives.

Si analitzem com s’aborda la qüestió del gènere, cal assenyalar en primer lloc que es tracta d’una protagonista femenina, sobre la que gira tota la trama. Com a personatges secundaris femenins apareixen la mare, la mestra i companyes de l’escola, i com a personatges masculins hi ha el pare, els germans i els companys de l’escola, per tant, resulta una proporció força igualada. Els rols socials de la protagonista són els de filla, germana i estudiant, i les secundàries desenvolupen el paper de mare, treballadora i cuidadora. Els personatges masculins actuen com a pare, germà i estudiants. Les ocupacions principals de les protagonistes són l’estudi, el joc, les cures i el treball, i les dels personatges masculins són el joc, l’estudi i la família. Les relacions familiars que s’estableixen a la història són entre una família de 5 membres conformada per el pare, la mare, 2 germans i la protagonista, és a dir, tradicional. Les característiques destacades del personatge principal són la creativitat, la imaginació, l’inconformisme i la simpatia, amb uns somnis i aspiracions de ser diferent i trobar el que busca. A l’hora d’examinar les tasques i activitats que realitzen els personatges, veiem com les principals tasques domèstiques i de cura estan a càrrec de la mare, també el treball fora de casa. Les activitats observades dels personatges femenins són jugar, ballar i estudiar i com a objectes utilitzen disfresses, llibres, llibretes i posters, i els masculins un diari i cotxes de joguina. A nivell d’emocions les figures femenines es presenten valentes, tristes, segures, alegres, expressives i curioses. Els masculins apareixen en segon terme i no presenten emocions a destacar, més aviat una conducta passiva. En línies generals observem expressions sexistes a nivell de llenguatge visual i escrit, en el fet que les tasques domèstiques es representen associades exclusivament a la figura de la mare, mentre el pare llegeix el diari, i també que la professió de mestra, queda associada a la dona. Finalment, observem que s’utilitza el gènere masculí per referir-se a tots dos sexes. En conclusió, podem veure llavors que, aquest llibre utilitza un format una mica més igualitari i reivindicatiu per part de la protagonista, però tot i així, encara utilitza un toc masclista a l’hora de mostrar les feines de la mare i a l’hora d’utilitzar un llenguatge equitatiu.