3. La Caputxeta vermella (2004)

La Caputxeta Vermella és una nena que ha de portar un cistell amb menjar per a la seva àvia malalta. La mare li adverteix de no travessar el bosc, consell que la Caputxeta no segueix. Al bosc, la Caputxeta es troba el Llop, que l'ensarronada i li fa dir on viu l'àvia. Després el Llop s'avança a la Caputxeta i, en arribar a casa l'àvia, amaga l’àvia a l’armari. Quan arriba la Caputxeta, el Llop, que és al llit amb la roba de l'àvia, es fa passar per aquesta i intenta menjar-se la Caputxeta, però arriben uns caçadors i la salven, fent sortir l’àvia de l’armari.

Si fem un anàlisi dels continguts del conte en relació al tractament de la qüestió del gènere, ens fixem en primer terme en el sexe dels personatges i el paper que tenen a la història. La protagonista és femenina, La Caputxeta, compartint espai amb el Llop, personatge animal humanitzat amb el sexe masculí, i amb la mare i l’àvia com a secundàries femenines, i els caçadors masculins. En aquest cas doncs, la xifra també està igualada. La problemàtica presentada és resolta pels personatges secundaris masculins, que són els que a la vegada, salven a la protagonista. Les figures femenines exerceixen els rols de filla, mare, àvia i treballadora, i s’ocupen de les tasques de cures, dibuix, i lectura. Les masculines exerceixen de caçadors, no apareixent cap altra ocupació a destacar. Elles es presenten obedients, innocents i curioses, i ells astuts i valents. Exceptuant la Caputxeta, les dones apareixen exclusivament dins l’àmbit domèstic, i quan surten (Caputxeta), les enganyen i necessiten un home que les salvi, i en canvi els homes apareixen amb normalitat i còmodament inserits a l’espai públic (el llop i els caçadors). Els objectes també estan clarament estereotipats, essent un cistell, les flors, i un llibre els que es relacionen amb la figura femenina i les escopetes en el cas dels homes. En referència als sentiments i la seva relació amb la por, veiem com la Caputxeta si que es presenta atemorida arran de l’acció del llop cap al final de la trama, mentre que ells es mostren sempre atrevits i sense símptomes de temor. De la mateixa manera, la figura de la Caputxeta es mostra obedient i en certa manera, passiva, doncs fa únicament allò que li diuen, mentre que ells són els que condueixen l’acció, el llop enginyant el pla i els caçadors portant a terme el rescat. Veiem molts elements sexistes a la història narrada, tant pel què fa al contingut de la història en si, com pel què fa a expressions verbals i visuals, com per exemple objectes clarament estereotipats, elles el costurer, ells les armes, o la indumentària d’elles rosa i la d’ells colors foscos. També observem l’ús del gènere masculí per tots dos sexes. En definitiva, el conte de la caputxeta vermella és un conte que sempre ha estat molt masclista, ja que les dones que hi participen en l’obra en veuen representades com persones dèbils i sense voluntat pròpia per salvar-se, i en canvi, es mostra als homes que apareixen com herois valents i forts que ajuden a les dones indefenses.