La literatura infantil tradicional

La literatura és una eina molt important i una de les fonts, pel que fa a la socialització, que permet als infants descobrir i interpretar el món. A més a més, també els ajuda a integrar-se en la comunitat social a la qual pertanyen.

La literatura té molt pes en la formació de l’infant com a individu, però  a vegades pot suposar una sèrie de riscos, com ara el del sexisme.

La literatura infantil forma part de la cultura, i aquesta contribueix en la construcció de les pautes de comportament de les persones i dels rols que acaben tenint socialment, segons el seu gènere.  Aquesta construcció del gènere es construeix dins del procés social, polític, econòmic i cultural en el qual es troba la persona.

Els contes, doncs formen part d’aquesta “cultura” que ensenya als nens que el seu valor té més pes i és més important que les nenes. Uns estereotips que són devastadors per al gènere femení.

A la gran majoria de contes tradicionals, les dones o nenes, apareixen amb un paper més passiu i aquestes són sentimentals, somiadores, amables, coquetes, estúpides, capritxoses o ignorants. A més, aquestes estan molt limitades a dur a terme determinades accions, que generalment acostumen a tenir relació amb les tasques domèstiques. Bàsicament, en els contes tradicionals podem veure que els estereotips de gènere es transmeten de forma recurrent a través d’aquests.

D’altra banda, hem de tenir en compte l’època en la qual sorgeixen la majoria d’aquests contes tradicionals de fades i princeses. No cal que ens remuntem a l’edat mitjana sinó que mirant unes dècades enrere, a Europa, la vida acostumava a ser molt dura, en especial per les dones, les quals vivien sotmeses a dur a terme totes les tasques domèstiques.