4. La vella del bosc (2003)

Una noia es perd al bosc i un colom l’ajuda a proveir-se de tot allò que necessita, fent-la acudir a un arbre que resulta tenir tot el que li manca. Finalment, com a favor a canvi li demana que li porti un anell que té una bruixa. Resulta que amb aquesta acció, trenca l’encanteri que queia sobre un príncep convertit en l’arbre i a estones, el colom que la guiava. 

Examinant el contingut de la història, se’ns presenta en primer lloc una noia com a protagonista, i una bruixa-vella com a secundària, mentre que el co-protagonista és el colom-arbre-príncep. La noia és dèbil i desvalguda, necessitant permanentment l’assistència del colom i de l’arbre per resoldre les seves necessitats, i obedient, acatant instruccions del colom sense qüestionar. Ell en canvi, resulta ser resolutiu, efectiu i enginyós. El personatge de la vella-bruixa es presenta com una dona lletja i malèvola, que exerceix el mal cap als altres amb un paper poc actiu al llarg de la trama. Aquesta, és conduïda exclusivament pel personatge masculí, que és qui dirigeix l’acció i condueix al desenllaç. Els objectes que veiem associats a cada personatge, difereixen clarament per raó de sexe, en el cas de la noia flors, menjar, vestits, anell, i en cas de l’home, la clau, essent simbòlicament l’objecte que alhora resol la problemàtica. En el llenguatge escrit trobem clares expressions sexistes en la figura de la noia; expressa reiteradament inseguretat i dependència 'què faré ara, pobre de mi, no sabré sortir-me'n, em moriré' o a nivell visual, rostre amb expressió trista i desvalguda. També l’estètica de l’altra figura femenina, la bruixa, en contraposició, adquireix significació, essent representada vella i lletja. S’empra el masculí per referir-se a ambdós sexes. Podem trobar llavors, que aquest conte, té una visió semblant al de la Caputxeta Vermella, on la noia protagonista és un personatge dèbil que necessita l’ajuda d’un home per poder sobreviure.